La serra d’Aralar, enclavada a l’interior del Goierri, té una influència màgica no només per a la gent d’allà, sinó també per als nouvinguts. El fascinant relleu amb grans elevacions calcàries, els rius i les fonts, la riquesa de la vegetació i la fauna, les tradicions carregades de mites i llegendes no poden sinó captivar l’observador.

L’elegant silueta visible des de moltes zones converteix Larrunari en el cim emblemàtic d’Aralar.
L’elegant silueta visible des de moltes zones converteix Larrunari en el cim emblemàtic d’Aralar. Aquesta muntanya, també denominada Txindoki o Ñañarri, es considera la més estimada i formosa de Guipúscoa.
Els monuments megalítics que s’hi troben són testimonis de l’antiguitat de l’activitat humana a la zona, que posseeix la major concentració de dòlmens d’Euskadi. Des de sempre, també ha estat una zona eminentment pastorívola, amb una important cabanya ramadera, sobretot d’ovella latxa.
La naturalesa calcària dels materials i la presència de l’aigua han originat una gran quantitat de processos càrstics amb avencs, fonts, engolidors i corrents d’aigua subterrànies; els rius Amundarain i Agauntza mostren un espectacle ple de vida i, amb els salts i tolls, una excel·lent qualitat de l’aigua i una bona conservació de la vegetació de la ribera. De gran interès geomorfològic és el dom d’Ataun (estructura topogràfica amb aspecte de cúpula), on l’erosió ha creat un bol que descobreix els penya-segats que miren a l’interior.
La vida animal és la pròpia de l’alta muntanya. En destaquen espècies com ara l’aufrany, l’àguila calçada, el voltor, les gralles de bec groc i de bec vermell, la llucareta, el picot negre, el roquerol junt amb la rata nival, la marta, el gat salvatge, la guineu, el porc senglar, etc.