PARCS NATURALS

Parcs Naturals

parques-naturales

La natura al Goierri es manifesta amb generositat quan ens allunyem una mica dels nuclis urbans assentats a la part baixa de la vall i ascendim a qualsevol de les cadenes muntanyoses que l'envolten: Aralar, Aizkorri, Aratz, Murumendi,... L'existència de dos parcs naturals, Aralar i Aizkorri-Aratz, ofereix la possibilitat de gaudir del turisme verd, natural i de la muntanya.

Els muntanyencs iniciats hauran de dedicar molt temps per conèixer en profunditat la varietat de possibilitats que ofereix el Goierri. Per als qui busquen itineraris més clàssics, que combinen un grau reduït de dificultat amb bellesa i varietat de paisatges, comptem amb variades i diverses rutes de senderisme.

lareo

Zaldibia i Ataun són les dues portes d'entrada al Parc Natural d'Aralar. Des d'Ataun-Lizarrusti (on es troba el Centre d'Interpretació del Parc Natural d'Aralar) s'accedeix fàcilment al pantà de Lareo, situat en plena muntanya i en un entorn de gran bellesa paisatgística. Des de Zaldibia resulta molt interessant la ruta a Osinberde, indret on neix entre roques el riu Amundarain. Al costat dels dipòsits de CAF, a 2 km aproximadament de Zaldibia, es pot iniciar una excursió per una calçada centenària (si no mil·lenària) per la que es pot accedir a les praderies i a alguns cims d'Aralar. Al mateix lloc hi trobem la zona de pesca d'Arkaka.

A Aizkorri és molt coneguda la ruta que condueix al famós túnel de San Adrián i la seva antiquíssima calçada (camí reial i camí de Sant Jaume), a la qual s'accedeix fàcilment des de l'alt d'Otzaurte (Zegama). A Zegama ens trobem amb una de les entrades al Parc Natural d'Aizkorri-Aratz i el Centre d'Interpretació del Parc Natural.

Per passar un dia tranquil en un marc incomparable, amb el Txindoki, Aralar i Aizkorri com a teló de fons, la zona de Lazkaomendi i el Parc d'Oianguren, a Ordizia, ofereixen tots els ingredients necessaris: taules, barbacoes, restaurants, zones de joc per als més petits i fins i tot la possibilitat de fer passejades a cavall.

Aizkorri-Aratz

aizkorri

En aquest parc natural hi ha el massís més elevat del País Basc. Aquest mirador natural de cotes superiors als 1.500 m forma la divisòria d'aigües cantabricomediterrània.

Són molts els aspectes naturals que es poden destacar de l'Aizkorri-Aratz, començant per la seva geologia. La naturalesa carbonatada dels seus materials ha originat morfologies molt diverses: cordals de relleus ondulants i cims envoltats, zones abruptes amb profunds barrancs, crestes, depressions, etc. Així, entre d'altres formacions trobem la depressió d'Urbía, envoltada de forts relleus, i amb una extensió de 4 km de longitud i 1 km d'amplada, i la famosíssima cova de San Adrián (lloc de passeig de reis i viatgers), formada per antigues lleres subterrànies i que consisteix en una gran túnel de 50 m de longitud amb obertura als dos extrems.

aizkorri-txabola

En aquest variat entorn hi ha una fauna rica on les espècies pròpies de muntanya ocupen un lloc destacat. L'àguila calçada, l'aufrany, l'astor, el voltor i altres aus més petites com la gralla i la llucareta recorren aquest espai. Entre els mamífers trobem el talpó de tartera, la marta, el liró i el senglar.

La ruta recomanada per visitar el parc és la pujada a l'Aizkorri: aquesta ruta de muntanya té una certa dificultat pel desnivell i la longitud, però els punts d'interès que conté (cova i calçada de San Adrián, praderies d'Urbía, menhir de Zorrotzarri,...) mereixen ser coneguts. La cova de San Adrián, amb la seva calçada, constitueix un dels llocs de pas del camí de Sant Jaume.

Aralar

txindoki

Enclavada a l'interior del Goierri, la serra d'Aralar té una influència màgica no tan sols per a la gent del lloc, sinó també per als que acaben d'arribar. El seu relleu fascinant, amb grans elevacions calcàries, els seu rius i les seves deus, la rica vegetació i fauna, les tradicions carregades de mites i llegendes, no poden fer altra cosa que captivar l'observador.

El cim emblemàtic d'Aralar és el Larrunari, també anomenat Txindoki o Ñañarri, que destaca per la seva elegant silueta, visible des de moltes zones i considerada com la muntanya més estimada i bonica de Guipúscoa.

aralar-hayedo

L'activitat humana a la zona és molt antiga; així ho testifica la quantitat de monuments megalítics, amb la concentració més gran de dolmens del País Basc. També ha estat, des de sempre, una zona eminentment pastoral, amb una important cabanya ramadera, sobretot d'ovella latxa.

La naturalesa calcària dels materials, unida a la presència de l'aigua, ha originat una gran quantitat de processos càrstics amb abundants avencs, deus, boneres i corrents d'aigües subterrànies; els rius Amundarain i Agauntza mostren un espectacle ple de vida, i amb els seus salts i els seus gorgs, una qualitat d'aigua excel·lent i una vegetació de ribera ben conservada. D'un gran interès geomorfològic és el Domo de Ataun (estructura topogràfica amb aspecte de cúpula), en el qual l'erosió ha creat una cadolla que deixa al descobert els penya-segats que miren a l'interior.

La vida animal és pròpia d'alta muntanya, amb espècies com l'aufrany, l'àguila calçada, el voltor, la gralla de bec groc i la de bec vermell, la llucareta, el picot negre, el roquerol, juntament amb el talpó de tartera, la marta, el gat salvatge, la guineu, el senglar...