El Goierri es va mantenir sa i estalvi de les invasions romanes i àrabs (tot i això, s’han trobat algunes restes de l’època romana sota el castell Jentilbaratza d’Ataun). Es creu que en aquell temps el Goierri havia estat habitat per la tribu dels vàrduls.

Ja a l’Edat Mitjana, l’any 1200, Guipúscoa passa a formar part de la Corona de Castella. Per tal de defensar el seu regne dels navarresos, Alfons X el Savi, rei de Castella, hi funda les viles de Segura i Villafranca l’any 1256. El clima d’inseguretat que es viu a la comarca durant aquests anys fa que les viles s’uneixin per defensar-se dels atacs.

En el segle XV esclata la Guerra dels Bàndols (Gamboinos i Oñacinos), que enfrontarà els parents majors. A causa dels continuats enfrontaments, el rei Enric IV ordena demolir o esmotxar les cases-torre l’any 1457, entre les quals hi ha el Palau de Yarza (Beasain), la casa-torre de Zerain i la de Lazkao. Amb la incorporació del regne de Navarra a Castella, la comarca del Goierri deixa de ser una zona fronterera. D’altra banda, la Hisenda Reial té necessitats econòmiques. Aquests fets fan que les viles que depenen d’altres sol·licitin independitzar-se i obtenir el títol de vila (Felip III i Felip IV concedeixen aquests títols a pràcticament tots els pobles entre 1615 i 1661).

Durant la Guerra de la Independència tota la comarca va estar en mans de les tropes franceses i durant la Guerra Carlista el general Zumalakarregi situa el quarter general a Beasain. A principis d’aquest segle els propietaris de les ferreries s’associen i es funden les primeres empreses. Quan esclata la Guerra Civil, les tropes insurrectes contra la República es fan amb el Goierri i l’any 1937, a l’inici de la dictadura franquista, s’aboleixen els concerts econòmics de Guipúscoa.